Dos passes avant! - Capítol XXXIII

M'he alça't amb les primeres clarors del groc més lluent, quina meravella de dia!, espere que aquest i tots els del dia de demà, es pareguen als que pròximament reflexaràn les roques marines del nostre benvolgut Mediterrani.
Doncs això, veient el bon estar que regnava aquest matí, m'he dit: per qué no he de somriure avui?... Per què?... Acàs,ha sigut,per motius desconeguts o astrals, el destí el que m'ha ficat aquest nou aroma per poder olorar fins la sacietat?. Es obvi que sí , ya que el somriure que se'n dibuixa al rostre i que expresa l'alegria que senc ara mateix, es fastuosament fabulós.
Com tota persona contenta, m'agradaria mirar, ara a les 19:19 h., cap al cel i escridassar: PER FI LLIURE!!, PER FI TRANQUIL!!
La veritat amics es que no confie molt en que aquesta linia negra que acabe de rebassar, ja que un dia pots estar dalt o baix, pero ara no hem de fer cas d'eixes velles i caducades històries, el que realment importarà, a partir d'avui, serà el fet d'alçar-nos cada dia amb un somriure ben ample i sincer al rostre, per a demostrar-li a la vida de quina pasta estem fets!!

Ara i sempre força, coratge, perseverança, honestitat i esforç. Aquestes seràn les linies de la nostra senyera, DOS PASSES AVANT!!